S'implanta amb èxit en l’ ampliació de l’andana direcció Sarrià de la estació de Provença dels FGC (Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya).
BAC participa en la UTE responsable de la Direcció d’obra que ha aplicat la metodologia BIM (Building Information Modeling) en l’àmbit de Obra Civil, modelant en Revit l’ampliació de l’andana direcció Sarrià de l’estació de Provença dels FGC (Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya).
Les obres executades es caracteritzen per la construcció d’una galeria (túnel mina) sota els edificis del carrer Balmes i adossada a l’estació existent per a ampliar l’andana, una nova sortida d’emergència al carrer Rosselló i un pou amb nous accessos vestíbul-andana mitjançant escales d’obra i ascensor.
El model està constituït per un arxiu de Coordinació, on es troben vinculats els arxius de les diferents parts de l’actuació:
- el model d’ eixos i nivells.
- el model de coordenades en UTM.
- el model del entorn, on s’ha inclòs també la volumetria dels edificis existents al voltant del projecte, modelat amb un nivell de detall baix (LOD 100).
- el model de l’estació preexistent, caracteritzant l’estat actual i distingint mitjançant fases els elements que es veuen afectats per la nova construcció, amb un detall mitjà (LOD 200).
- el model de la galeria, amb un nivell de detall mig-alt (LOD350/400), que inclou tota la informació dels elements de construcció.
- el model d’auscultació, on estan definits i representats els diferents instruments i aparells instal·lats (prismes en edificis existents, perns d’anivellament, seccions de convergència, …), i en les propietats d’aquests s’inclou un vincle d’accés directe a les gràfiques d’auscultació, que s’actualitzen de forma contínua.
El model de galeria ha estat desenvolupat d’acord amb el procediment d’execució. D’aquesta forma s’ha modelat l’excavació del terreny, en avanços de 0,5 m a secció completa, i els diferents elements estructurals: el paraigua de protecció de micropilots del tram, les encavallades metàl·liques de cada avanç, el sosteniment de formigó projectat, la llosa inferior, etc.
A cada avanç de la galeria se li ha assignat un codi numèric que permet relacionar i accedir a la corresponent fitxa d’inspecció i supervisió d’execució d’obra, on es mostra la informació necessària pel seu seguiment.
També s’ha generat un model de coordinació, utilitzant Navisworks com a model de gestió, amb la finalitat de realitzar la planificació d’obra i d’ús del emplaçament.
Generar tots aquests models ha reportat notables beneficis: d’una banda, com era d’esperar, ha ajudat els tècnics a comprendre la complexa geometria i a detectar zones singulars i interferències que han requerit definir detalls i solucions diverses, focalitzant els esforços on realment era necessari. Però, a més, d’altra banda ha facilitat planificar i coordinar les diferents fases d’execució, involucrant als diferents agents implicats, i ha permès associar la documentació i dades de supervisió, d’execució i d’auscultació amb la georeferència que suposa la modelització 3D. I tot això, accessible des d’un únic model en xarxa compartit, que ha propiciat un nivell de contribució i col·laboració màxima entre els equips interdisciplinaris de les diferents parts.
En conclusió, aquesta experiència pionera sobre l’aplicació del BIM en fase d’execució en Obra Civil ha resultat molt satisfactòria. S’ha mostrat especialment útil en permetre conèixer de forma contínua l’evolució de l’obra, també, controlar, arxivar i consultar les fitxes d’inspecció i simultàniament accedir a les dades d’auscultació, facilitant un seguiment integrat dels aspectes més importants de la construcció de la galeria (un túnel en mina sota edificis, en aquest cas) en un entorn de col·laboració i coordinació de tots els agents participants.
