Dissenyat per l’estudi d’Arquitectura Daniel Isern, l’equip de BAC, liderat per Blanca Boira amb la col·laboració de Lara Sierra i Lali Salleras, realitza el disseny de l’estructura i la direcció de l’obra. La direcció executiva està a càrrec d’ACRUM i la construcció d’UNITS-4 i Stellinnovation.
S’han necessitat diversos anys per aconseguir un acord entre l’Ajuntament, la Confraria de Pescadors i les Propietats del sota-rasant, on hi ha construït un aparcament de 3 plantes, i sobre-rasant; però finalment s’ha assolit, i les obres de l’Hotel a l’emblemàtica plaça del Pòsit, situada a l’antic barri de mariner de Cambrils ja han començat
L’edifici s’erigeix sobre la plaça del Pòsit, on existeix una estructura d’un aparcament de 3 plantes sota rasant. L’estructura d’aquest està formada per lloses de formigó armat sobre una retícula de pilars, també de formigó, i llums d’aproximadament 7 metres.
Entre el forjat superior de l’aparcament, que conforma la plaça pública i el paviment d’aquesta, existeix actualment un volum de terres d’aproximadament 1 metre de gruix, que tenen la funció d’ajudar a equilibrar l’elevada empenta hidrostàtica a la que està sotmesa l’estructura degut al fet que el nivell freàtic se situa a una cota molt pròxima al carrer, significativament per sobre de la cota base de la llosa de subpressió del tercer soterrani de l’aparcament. Aquestes terres no podran eliminar-se durant la construcció de l’obra.
El nou edifici es desenvolupa en planta baixa, 4 plantes pis i coberta. Degut a l’escassa simetria del projecte arquitectònic i a les preexistències, l’estructura no segueix un ritme ordenat, preexistent pòrtics en ambdues direccions. L’estructura és metàl·lica per reduir al màxim el propi pes i evitar així el reforç dels pilars de les plantes inferiors.
La qüestió del pes propi va ser un argument decisiu en tot el procés de desenvolupament del projecte. Es necessitava construir un edifici que pesés el suficient com per compensar el 100% l’empenta freàtica un cop eliminades les terres existents, però que no sobrepassés la resistència màxima dels pilars existents a les plantes soterrani de l’aparcament. A això havia de sumar-se la consecució d’un nombre mínim d’habitacions per donar resposta positiva a la viabilitat del projecte.
En la planta baixa, situada a la cota de la plaça, jàssenes de formigó de gran canto es converteixen en els elements estructurals de transició entre el sota rasant i el nou edifici, comptabilitzant ambdues configuracions que, tot i als significatius assoliments del disseny arquitectònic per fer-los coincidir, finalment no ha resultat possible aconseguir-ho en elements de la façana principal i nuclis de comunicacions.
Aquestes jàssenes de formigó són, sense mena de dubte, l’element més característic des d’un punt de vista estructural. Es tracta d’elements de secció variable treballant conjuntament amb els recrescuts superiors en les zones de suport de la llosa de formigó que cobreixen l’aparcament, aconseguint la secció suficient per suportar la càrrega dels pilars baixats, però desplegant-se de la mateixa llosa fora d’aquests recrescuts, treballant com elements en voladís.
